Durant molts anys ens han ensenyat que una bona salut financera passa, sobretot, per estalviar. I és cert que adquirir l’hàbit de reservar una part dels nostres ingressos és un dels pilars de qualsevol planificació econòmica.
El problema apareix quan pensem que aquest és l’únic pas necessari i deixem els diners immòbils durant anys, sense preguntar-nos quin paper haurien de tenir en el nostre futur.
Els diners no són un objectiu en si mateixos. Són una eina que ens ha de permetre assolir determinats projectes: comprar un habitatge, preparar la jubilació, afrontar imprevistos o, simplement, viure amb més tranquil·litat.
Per això, abans de preguntar-nos on hem d’invertir, probablement ens hauríem de preguntar per què volem estalviar. Sense un objectiu clar, és molt difícil prendre bones decisions financeres.
També és important tenir present que el context econòmic evoluciona constantment. La inflació, els tipus d’interès o els canvis en els mercats fan que els diners no mantinguin sempre el mateix valor amb el pas del temps.
Això no significa que tothom hagi d’assumir grans riscos, sinó que cada estratègia s’ha d’adaptar a les necessitats, a l’horitzó temporal i al perfil de cada persona. No existeix una única fórmula vàlida per a tothom.
Construir patrimoni és, en realitat, molt més que acumular diners. Significa donar-los un propòsit i aconseguir que treballin al servei dels nostres objectius personals.
Quan existeix aquesta planificació, cada decisió deixa de respondre a la improvisació i passa a formar part d’un projecte de futur.